Els
titulars principals
d'aquest matí a tots els llocs de notícies canadencs que normalment
llegeixo eren
sobre la mort de Jean Béliveau. Per als canadencs de certa edat, com
jo que vam
créixer durant la dècada de 1960, la mort del Béliveau és una
notícia molt trista. Béliveau era un jugador d'hoquei, un
dels millors, que durant dues dècades va
jugar
amb els Canadiens
de Mont-real, la major part d'aquest temps com
capità de l'equip. No només era un gran jugador, sinó també una
gran persona. Moltes de les notícies d'aquest matí el diuen que era un
«gentleman» amb
totes les implicacions que té la paraula en anglès. No estic prou
versat en la història del FC Barcelona per poder dir si aquest equip
mai va tenir un jugador que va provocar tanta admiració com ho fet el Béliveau. Però imagineu
l'estima que els brasilers tenen per Pelé.
Créixen
a Mont-real, o al Quebec, durant
la dècada de 1960 la majoria dels nois com jo seguien
els Canadiens
cada any. Els Canadiens
són l'equip del Quebec i la resta
Canadà-francès de la mateixa manera que
el Barça és l'equip de Catalunya. El gran
rival dels
Canadiens, que
representen el
Canadà-anglès,
els Maple Leafs de Toronto
es pot dir que fan el
paper del Reial Madrid al Barça. Es parla molt bé de la capacitat
del Béliveau com a jugador, la seva humilitat com a persona i la
seva manera de fer
que fins i tot en el Canadà-anglès
va ser molt admirat. Això va ser especialment cert després que ell
es va retirar de jugar hoquei en 1971.
A la fi
dels 1960s la meva família vivia en una nova urbanització en West Island
Mont-real i a l'hivern jo solia jugar a hoquei a la bassa del granger
proverbial uns pocs centenars de metres d'on viviem. Després de
l'escola a l'hivern el meus amics i jo jugàvem hoquei fins que
s'enfoscàs i tornàvem a casa per una mica de xocolata calenta. A la
tele ens tornaríem a veure els Canadiens i el Béliveau lluitar
contra els altres equips canadencs i nord-americans en la lliga
professional. Béliveau va jugar un gran paper d'aquest dret de pas
per a molts nois al Quebec.
No crec
que el Béliveau mai públicament es va involucrar en el debat
separatista del Quebec, però mai va sembla anar en detriment de
la seva alçada com un gran quebequès. Jo francament no sé quins
eren els seus punts de vista sobre això. Mai va ser capaç de
representar Canadà en hoquei en tornejos internacionals—al llarg
dels anys 1950 i 1960 la competició internacional era ferotgement
"amateur" i ell era un professional—però en diverses ocasions Béliveau havia dit
que li hauria agradat haver jugat per el Canadà. Però, va ser
capità honorari del equip Olímpic canadenca de 2010. Fa uns quants
anys també va rebutjar una sol·licitud per actuar com a Governador
General de Canadà.
This morning's main
headlines on all of the Canadian news sites that I normally read were
about the death of Jean Béliveau. For those Canadians of a certain
age, who grew up during the 1960s the passing away of Béliveau is
very sad news. Béliveau was a hockey player who for almost two
decades played with the Montreal Canadiens, most of that time he was
the team captain. He was not only a great player but also a great
person. Many of this morning's news stories call him a gentleman with
all the implications that the word has in English. I am not
sufficiently versed in the history of FC Barcelona to be able to say
if that team ever had a player that elicited so much admiration as
did Béliveau.
Growing up in
Montreal during the 1960s I like most boys followed the Montreal
Canadiens every year. The Canadiens are French-Canada's team much the
same way that Barca is Catalonia's team. The Canadien's great rival,
which represented English-Canada, the Toronto Maple Leafs could be
said to play the role of Real Madrid to Barca. It speaks highly of Béliveau's ability as a player, his humility as person and his plain
matter of fact style that even in English Canada he was much admired.
This was especially true after he retired from playing hockey in 1971
at age 39.
In the late 1960s my
family lived in a new subdivision on West Island Montreal and in the
winter I used to play hockey on the proverbial farmer's pond a few
hundred meters from where lived. After school in the winter my
friends and I would play hockey until it got too dark and go home to
some hot chocolate. In the evenings we would watch the Canadiens and
Béliveau battle the other Canadian and American teams in the
league. Béliveau played a huge part of that right of passage for
many boys in Quebec.
